| En aquest primer capítol trobaràs la definició de lletra. També veuràs els tipus de lletres que hi ha i com les agrupem segons característiques que tenen en comú. |
1. Les lletres
Les lletres són cadascun dels signes gràfics que representen diferents sons i conformen així l’alfabet escrit d’una llengua.
La paraula lletra prové de llatí lĭttĕra.
A l’alfabet català podem classificar les lletres en dos grups. Segons com articulem l’aire en dir-les, tenim vocals i consonants.
VOCALS, fonemes que es pronuncien fent sortir l’aire de la boca sense obstrucció.
L’alfabet escrit català té vint-i-sis (26) lletres, de les quals cinc (5) són vocals.
a, e, i, o, u
L’alfabet fonètic català presenta vuit sons vocàlics diferents.
Els podem classificar tenint en compte dos factors de la pronunciació:
- la posició o l’alçada de la mandíbula, que determina el grau d’obertura de la boca (tancada, semitancada, semioberta, oberta)
- l’àrea o el punt de la boca on es genera el so (anterior, central, posterior)
i, u: destí mirar; única, muntanya
e tancada, otancada: només, femta; cançó, mot
a: càntir, palm
ə vocal neutra (pròpia dels parlars orientals): estació, camí, vesí
ε (e oberta), ɔ (o oberta): èxit, merda, arròs, cos
CONSONANTS, fonemes que es pronuncien interrompent el flux de l’aire que surt per la boca.
L’alfabet escrit català té vint-i-sis (26) lletres, de les quals vint-i-una (21) són consonants.
b, c/ç, d, f, g, h, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y, z
L’alfabet fonètic català presenta almenys trenta (30) sons consonàntics diferents.