| Un cop sabem el concepte i tipus de lletres, com les classifica l’alfabet gràfic i què és l’alfabet fonètic, en aquest apartat aprofundim en els fonemes o sons que pot tenir cadascuna de les 26 lletres de l’alfabet català. |
2.2.B. Els fonemes de l’alfabet
L’alfabet escrit català consta de 26 lletres. Cada lletra o grafia pot tenir diversos sons de l’alfabet fonètic internacional (AFI), compost per fonemes.
El fonema és una unitat funcional mínima, distintiva, no significativa del llenguatge.
Segons la hipòtesi lingüística d’André Martinet, el llenguatge humà s’organitza en dos plans o articulacions:
| Les dues articulacions el llenguatge |
|---|
| Primera | Segona |
|---|---|
| Lletres, alfabet escrit | Sons, alfabet fonètic |
| Unitats amb significant i significat: morfemes i paraules | Unitats distintives, amb significant: fonemes |
| Unitat significativa més petita: morfema | No té unitats significatives |
La doble articulació és una de les propietats del llenguatge que més contribueix a l’anomenada economia del llenguatge, ja que permet formar un nombre elevadíssim d’unitats significatives a partir d’un nombre reduït d’unitats distintives.
Tot seguit es presenta un recull dels principals sons estàndard de l’alfabet català.
| FONEMES DE L’ALFABET |
|---|
| Lletra | So/sons | Exemples | Observacions |
| A | [ə] [ä] | Vila, camí llard, pa, mà | Vocal àtona, en alguns casos (estàndard i v. oriental) Vocal tònica |
| B | [b] [β] [p] | barca, boc, budell roba; calbot, Orba, esbirro; ble, brou tub, sobte | A principi de mot Entre vocals; darrere de l, r i s,; davant de l i r Final de mot; final de síl. i precedida de cons. sorda |
| C Ç | [s] [k] [g] [s] | encenall, farcida trencar, cosir, cuir,: rossec cec de naixement peça, lliçó, vençut, lluç | Seguida de e, i i Davant a, o, i u; a final de mot A final de mot si va seguida de consonant sonora. Sempre |
| D | [ð] [d] [t] | mida; esduït, calda, cordó; xíndria dau, endins plenitud, adsorció | Entre dues vocals; darrere de s, l i r; davant de r En qualsevol altra posició A final de mot; a final de síl. i seguida de cons. sorda |
| E | [e] [ə] [ε] | llémena, séquia estació, encendre pèsol, escènic | Vocal tònica tancada Vocal àtona, en alguns casos (estàndard i v. oriental) Vocal tònica oberta |
| F | [f] [v] | fosc, tuf un dígraf bo a Magaluf a comprar | En qualsevol posició A final de mot, seguida d’una consonant sonora A final de mot, seguida d’una vocal |
| G | [g] [γ] [ʒ] [k] | gat digne mag divertit toga esgotar, vulgar, pergamí gros, global gerro, ginesta reg; gàngster | Seguida de a, o, i u a inici de paraula En qualsevol posició, si no representa /ɣ/ A final de mot, seguida d’una consonant sonora Entre vocals Darrere de s, l i r Davant de r i l Seguida de e i i A final de mot; a final de síl. seguida de cons. sorda |
| H | [h] | humil, herba | Muda |
| I | [i] [j] | Creïlla, interior iogurt, feien | Vocal tònica i àtona En diftongs creixents |
| J | [ʒ] | jardí, joc, juliol | Seguida de a, o i u |
| K | [k] | kiwi | En qualsevol posició |
| L | [l] | literari, palma, fil | En qualsevol posició |
| M | [m] [ɱ] | mare, cama rem samfaina | En qualsevol posició Davant de f |
| N | [n] [ɲ] [ŋ] [m] [ɱ] | nit, renou, quan enllaunat, diumenge encara, sanguini canvi, enviar enfarinar | En qualsevol posició Seguida d’un so consonàntic palatal Seguida dels sons [k] i [g] Davant de v (dialectes que no mantenen [v] per a v) Davant de f |
| O | [u] [ɔ] [o] | ho volia posar tal·lós, coll nòrdic, boira | Vocal àtona (català estàndard i varietats orientals) Vocal tònica tancada Vocal tònica oberta |
| P | [b] [p] | pit, sopa, rap tap de bassa | En qualsevol posició Final de mot precedida de consonant sonora |
| Q | [k] | qüestió, enquadernar | En qualsevol posició |
| R | [r] [ɾ] | rosa, rem cara pobre, crani, dril, fre, gros, pruna, tro | A principi de paraula Entre vocals Precedida de b, c, d, f, g, p i t |
| S | [s] [z] | saber, capsa, tros esòfag, frisar, userda endinsar, enfonsar, transistor | En posicions no intervocàliques Entre vocals Derivats de dins-, fons- i trans- |
| T | [t] [d] | tancar, sobtat, dit tot de colors | En qualsevol posició A final de mot, seguida de consonant sonora |
| U | [u] [w] | duna, unitat diuen, qüestió | Vocal tònica i àtona En diftongs creixents |
| V | [v] [b] [β] | vaig canviar clavells vaig voler venir avi esverat, alvocat. orval | Per a qualsevol posició (En dialectes en què perviu, p. ex. Eivissa) A principi de mot (En dialectes en què no perviu el so [v] per a v) Entre vocals Darrere de s, l, i r (En dialectes en què no perviu el so [v] per a v) |
| W | [b] | web, kiwi | En qualsevol posició |
| X | [ʃ] [k] [ks] [gz] | xampú, clenxa, guix excel·lent, excitar, exsoldre màxim, luxe, índex examen, exemple, exili | En qualsevol posició Davant de -ce, -ci, -s Cas més general En mots començats per «ex» i seguits de vocal |
| Y | [j] | yakitori | La lletra y no se sol usar fora del dígraf ny |
| Z | [z] | zero alzina ozó | A l’inici de paraula Darrere de consonant Entre vocals |
Per saber-ne més:
https://esadir.cat/textosgenerals/fonetica
http://www.ub.edu/sonscatala/web2008/
https://www.udg.edu/ca/aer/Laboratori-de-fonetica/Recursos/afi
https://www.udg.edu/ca/aer/Laboratori-de-fonetica/Recursos/afihttps://www.joaquimllisterri.cat/general_linguistics/gen_ling/estructura_linguistica/relacions_operacions/doble_articulacio.html